No se sent la música, voleu fer el favor de callar?

El primer dels col·laboradors del nostre blog hem volgut que sigui en Pep Espígol, que no necessita gaires presentacions. Fou un dels iniciadors del lindy hop al nostre país i fa molts anys que exerceix com a ballador, com a professor i també com a DJ. Això és el que ens ha preparat:

No se sent la música, voleu fer el favor de callar?

Es pot punxar música tranquil·la de trios de piano en locals mal sonoritzats?

Ens agraden els temes de piano, bateria i contrabaix. Ara mateix penso en l'Oscar Peterson o en Junior Mance, per exemple. Fins i tot amb algun clarinet com el d'en Benny Goodman o algun vibràfon com el d'en Lionel Hampton. Donen una atmosfera íntima i tranquil·la, un rotllet més de club que no pas de gran ballroom. En un context així es pot apreciar la subtilesa del piano, els jocs del contrabaix, fins i tot algun solo i tot! I si tothom segueix aquest joc, tothom en gaudeix al màxim.

Però ai las! Què passa si la qualitat del so no permet seguir aquest joc? Si l'equip de so no és prou bo, o la sala no està ben sonoritzada, o la gent parlem molt i alt... Llavors sabem que el terreny no està abonat, i que si hi plantem un repertori de trios de piano (o quartets si ho voleu) no hi germinarà.

Des de la cabina de DJ buscarem que la sala interpreti aquell break subtil, o aquell silenci que diu tant... i ni tan sols el detectaran enmig de converses de barra, grups d'amics saludant-se, gent entrant i sortint animats per l'ambient... I llavors l'únic que interpretarà aquell break massa subtil o aquell silenci que voldríem que fos més evident és el DJ! I sovint ho farà de manera amarga i solitària, i després apujarà el volum al màxim, a veure si és que no l'han sentit per culpa del volum.

I no. No era per això. Hi ha moments en què cal recórrer a tota una big band perquè embolcalli la sala, els balladors, la barra amb cambrers i tot, el DJ i tot el mobiliari! Que sigui la banda de Count Basie, o Duke Ellington, o Chick Webb, la que ho faci vibrar tot amb la secció de vents i amb la secció rítmica! Que tingui tocs subtils, per què no? Però que marqui de manera clara i evident les pujades i les baixades, els breaks i els ponts, els riffs i els finals. Que com a DJs no hàgim de patir per apujar el volum perquè la gent no ho sent, que no hàgim de tenir ganes de fer xxxxt... abans d'aquell plinc! del piano, que sigui la banda mateixa la que s'integri entre la gent i els faci deixar les converses per després d'aquella cançó! I tot sense estridències ni timpans ferits, només a causa de la quantitat de músics que toquen per nosaltres. I també de la qualitat, però això ja són figues d'un altre paner.


Pep Espígol
ballador i professor de Lindy hop.

A manera d'inici

Com diem en la declaració d’objectius d’aquest blog, DJ THIS SWING vol ser un lloc de trobada obert a tots els DJs que es dediquen a punxar música de swing per a ballar. Tots els que us interesseu per aquests temes esteu convidats a participar-hi. Si us feu seguidors del blog –cosa a la qual us convidem– podreu estar al dia de tot el que s’hi cou: tant de les nostres intervencions directes, com dels articles que demanarem a gent diversa, com dels comentaris oberts de tothom que vulgui participar-hi (trobareu l'enllaç de registre a la barra lateral).

És cert que hi ha altres plataformes de característiques similars (com poden ser el fòrum swingdjs o el blog swingdjresources), però totes elles queden una mica lluny de la nostra realitat quotidiana. També tenim el grup de discussió SWING THIS MUSIC a Facebook (germà de sang d’aquest blog), però que no està especialment dedicat al tema dels DJs. I ens ha semblat que aquesta era una qüestió important -també prou candent- que mereixia un tractament específic. 

L’èxit d’una ballada de swing depèn de diverses coses i de múltiples factors (la pista, la sonoritat, l’ambient...), però una de bàsica -la més important, de ben segur- és la música que hi escoltem. I ara ens referim a la música punxada, és clar. Moltes vegades anem al ball sense saber qui punxarà ni quina mena de música haurem de sentir (o de suportar). És un risc que, a aquestes alçades, no volem córrer, que ja ens hem fet grandets! Ens agrada que al ball hi hagi un DJ a peu de pista que vigili el que hi està passant (cosa que no vol dir que hagi de deixar de ballar!), que estigui una mica per nosaltres i que miri d’adaptar-se a les circumstàncies de cada moment.

Quan veiem una llista preestablerta que va sonant, sense ningú al darrere, més aviat arrufem el nas. També l’arrufem quan sonen coses que s’allunyen del nostre concepte de swing ballable (ai el “concepte de swing ballable”, quin gran tema!) o bé quan el DJ busca un protagonisme excessiu i ens trinxa la festa amb unes originalitats que diuen molt dels seus “suposats coneixements musicals”, però molt poc de la seva capacitat com a ballador. En canvi, sortim plenament satisfets quan hem vist un DJ que es preocupa pel que passa a la pista, que mira d’adequar-se a la sonoritat de la sala, que sap combinar tempos i estils de swing i que s’ha esforçat a aportar-nos coses noves i interessants, però que al mateix temps ha sabut combinar-les amb la tradició consolidada. I tantes altres coses...

Es per tot això, i per trenta mil aspectes més, que encetem aquest blog i que volem mantenir viu el debat sobre el tema. De manera sempre constructiva, és clar. Us hi apunteu?


DJ this Swing