L’aspirant a DJ ja s'ha fet gran

Ha passat un temps prudencial. Aquell meritori que va presentar-se a les proves d'accés als DJs dels Terrassahoppers per ampliar plantilla (vegeu l'entrada «L’aspirant a DJ») ja s'ha fet gran. Porta un cert temps punxant els dimecres a la Cava i mira d'anar a ballar sempre allà on pot. Fins i tot més d'una vegada ja ha hagut de planxar camises.

Avui ha decidit que deixaria estar l'ordinador –ell sempre punxa amb ordinador, és clar– i que aniria a ballar a Barcelona, en una de els trenta ballades de swing simultànies que s'hi fan aquell dia. Totes trenta estan anunciades en alguna banda, però en cap cas –cap ni un– no es diu qui serà el DJ encarregat de punxar la música. Com si això no tingués cap interès! Per tant, ho tria una mica a l'atzar.

Quan arriba ja hi ha força ambient. El DJ de torn va sense ordinador. Punxa amb un trist telèfon mòbil. L'equip peta prou bé, però. És un ball a l'aire lliure, a prop del mar. La primera peça que sona ho recorda de manera prou explícita:

Tothom balla ben feliç i ell s'ho mira. Amb una certa perplexitat. A la Cava no ha sonat mai, aquesta cançó. I al uatzap dels DJs dels Terrassahoppers ningú no l'ha comentada mai. Ni ningú no l'ha inclosa mai a la carpeta compartida de dropbox. Per què deu ser? «I no serà que no hàgim ballat a la llum d'un fanal, ni hàgim tingut el cap ple de pardals!», es va dient a si mateix.

Compassos finals. Tres segons de silenci. Potser dos. A veure què sonarà, ara? Un bon nombre de followers corren, desesperades, a la caça d'un nou líder. Especialment quan sonen les primeres notes i reconeixen, satisfetes i complaents, la peça:

L'aspirant a DJ que ja s'ha fet gran manté el seu posat d'estupefacció. I això que les cares de la gent continuen sent de felicitat. I s'ho pregunta, és clar: per què deu agradar tant una cançó com aquesta? «Oubliez donc tous vos clichés, bienvenue dans ma realité», va dient la cantant sobre un base rítmica contundent i repetitiva...

Ja ha passat una bona estona. Tothom va amarat de suor. L'aspirant a DJ que ja s'ha fet gran, però, ha ballat ben poc. Deu ser que la música no li ha acabat de fer el pes. De cop, però, com per art de màgia, sent la introducció d'una altra cançó. La reconeix, aquesta sí. El coordinador de DJs dels Terrassahoppers n'ha parlat alguna vegada en una coneguda pàgina de fèisbuc per a malalts de swing (val a dir que ell s'hi guanya la vida, amb els malalts). Ho recorda de quan va estudiar detingudament els posts per preparar les proves d'accés.

Surt a ballar amb la seva parella i s'ho passen pipa. Els incisos de piano són extraordinaris! I tan subtils! De cop, però, mira al voltant i s'adona que pràcticament no balla ningú. Només aquell professor que li recorda les plantes aromàtiques –quina esplèndida cara de pasqües que fa, també!– i tres o quatre parelles més.

Què deu haver passat? L'aspirant a DJ que ja s'ha fet gran s'adona que hi ha alguna cosa que no va del tot a l'hora, però no acaba d'entendre quina és. Potser és que no ha madurat prou, encara. En acabar el ball, de seguida comenta al grup de uatzap dels DJs dels Terrassahoppers l'experiència viscuda i els dubtes que li ha generat.

El coordinador no tarda ni trenta segons a contestar:

–Que encara no t'has subscrit al blog DJ THIS SWING? 


Jaume Aulet


NOTA. Aquest, com l'anterior, també és un relat de ficció. L'autor fa constar que qualsevol semblança amb la realitat... no és cap simple coincidència.

L'aspirant a DJ

Tinc un bon amic que avui es presenta a la part pràctica de les proves d'accés a DJ que els Terrassahoppers han convocat per ampliar la plantilla. Va superar amb molt bona nota la part teòrica, la setmana passada.

La primera pregunta que li van fer, a l'examen teòric, va ser:

- Quin creus que és l'element més important que ha de tenir una peça per poder ser ballada en una jam de swing?

Era una pregunta trampa. Però ell va respondre amb seguretat absoluta:

- Sens dubte, el primer és una pulsació fàcilment perceptible.

La va clavar. La majoria contesten "que tingui swing". Però, de què ens serveix el swing si no saps com seguir-la ni per on agafar-la?

Justament per això avui arrenca la seva selecció amb una peça ben potent. Marca molt bé el ritme i, a més, genera molt bon rollo, dóna molta energia. Està convençut que serà molt ben acollida pels balladors.

Als pocs segons alguns lindyhoppers salten a la pista. Són els del grup de B1. Fa quatre dies que fan classes i... mira ja com les gasten!

Aquesta pulsació tan ben marcada i a un tempo moderat certament els facilita molt la feina.

El coordinador dels DJs avui ha arribat d'hora. No només per supervisar la prova de l'aspirant sinó, sobretot, perquè es veu que porta swing endarrerit i té moltes ganes de ballar. Això hauria de facilitar la feina al nostre amic. Però, després del primer chorus, encara no s'ha mogut de la barra. Més aviat fa mala cara.

El coordinador és un home pacient. Recorda que ell també va ser un aspirant esporuguit. Sap que, algunes vegades, ha punxat peces del Perales o del Duo Dinámico que tampoc haurien passat pel sedàs de cap coordinador, per benèvol que fos. Per això posa cara de pòquer, com si sentir sonar música house a la Nova Jazz Cava no li estigués fent pujar la pressió arterial.

De totes maneres, per si de cas, s'acosta al DJ i li diu:

- Suposo que la propera marcarà una mica més clarament el contratemps?

- Sí, sí, no pateixis, ja sé que el contratemps és un altre dels elements importants. Això només era per escalfar motors!

Dit i fet:

- Ara sí; aquesta música ho té tot: pulsació clara i contratemps marcat -pensa l'aspirant.

De fet la pista s'ha omplert força més i ja es veu aprovat.

Però el coordinador segueix sense ballar i això el fa dubtar de la seva elecció.

Per això es posa a regirar a l'iTunes del seu ordinador (fer servir ordinador per comptes del mòbil es veu que et fa pujar molts punts, amb aquest coordinador). Hi cerca la carpeta que té etiquetada com "grans clàssics" on guarda una peça que li va passar un amic seu, DJ de la ciutat veïna (quin poc criteri això de fiar-se d'un de Sabadell!!). Es tracta d'Splanky, tocat en aquesta ocasió per una nodrida big band, en directe. Això no pot fallar.

De fet, en sentir les primeres notes, els balladors s'han llançat a la pista. Resulta que, als més veterans de la sala, la peça els evoca la mítica classe de musicalitat que van rebre de la Dawn Hampton aquell any que van anar de pelegrinatge a Herräng (sembla ser que això s'ha de fer, com a mínim, un cop a la vida). Han saltat a la pista per emular-la.

Però, poques notes després, un bon grapat de balladors han canviat la pista per la barra. Altres enfilen cap a la porta; ja han vist que avui és millor aprofitar per anar a planxar camises. El nostre candidat no ha passat la prova d'accés.

D'aquí uns dies fa la repesca. Haurà de buscar alguna pàgina web o blog on trobar pistes que li permetin descobrir què més ha de tenir una peça per facilitar el ball.


Jaume Rosset


NOTA: aquest és un relat de ficció. Qualsevol semblança amb la realitat és només un recurs literari.

Els salvapistes

Segur que us ha passat: creus que estàs punxant bé, que estàs seleccionant el repertori adequat, que les cançons s'ajusten al tipus de balladors que hi ha a la pista, però... la gent no balla!

Les causes per les quals la gent, tot d'una, deixa de ballar no sempre són les mateixes. Segurament la majoria de vegades la culpa és nostra, dels DJs: hem punxat massa peces seguides potents i hem esgotat la gent, no hi ha un bon equilibri de peces conegudes i noves, tot sona massa igual, han coincidit diverses cançons que no han connectat bé amb la gent, que no els han estimulat...

Però les causes poden ser moltes d'altres, alienes al propi DJ; sovint difícils d'entendre i, per tant, de donar-hi resposta ràpida.

Què fas? Com remuntes la situació?

Nosaltres, amb el temps, hem descobert que existeixen peces que "sempre funcionen". Les anomenem salvapistes.

Són peces que, les punxis quan les punxis, fan que la gent busqui parella i es llanci a ballar.

Un exemple que podríem donar de salvapistes és "A Little Bird Told Me", de la Blue Lu Barker. La seva energia, el contratemps tan marcat (pels instruments rítmics amb les picades de mans), una bona qualitat sonora malgrat ser una peça antiga, una línia melòdica simple i clara, la sonoritat de la lletra que complementa bé el ritme... no solen fallar.

Vosaltres també heu identificat salvapistes? Els salvapistes que funcionen a la Nova Jazz Cava de Terrassa funcionen a tot arreu? El mateix salvapistes funciona sempre d'igual forma? Quins són els elements que creieu que converteixen una peça en salvapistes (el contratemps, que sigui coneguda, un tempo mig-alt...)?

Ens agradaria poder conèixer quines són els vostres salvapistes i la vostra opinió sobre aquest tema.


Per cert, hem obert un compte d'Spotify (DJthisSwing) on anirem posant aquelles cançons que ens convingui compartir. Ara ja hi ha una llista que es diu salvapistes, en la qual hi ha "A Little Bird Told Me" i on anirem afegint aquelles peces que vosaltres també suggeriu.

DJ this Swing

Qui punxa...?

Us heu fet mai aquesta pregunta abans de decidir si anau a una jam per passar l’estona ballant swing?

Creieu que algú es fa la mateixa pregunta? Segons el web www.swingplanit.com el cap de setmana del 8 al 10 de juliol de 2016 hi ha set festivals o workshops de ball (cinc de lindy hop, un de blues i un de balboa) on el swing té una importància cabdal, en llocs tan diversos com Còrsega, Sitges, Montreal, Pistoia, Herräng, Ardeche o Basilea. Les classes de ball són el bessó d’aquestes trobades swingueres, i així queda palès a la informació bàsica de cada festival que ens ofereix Swingplanit, que inclou el lloc i les dates, l’estil o estils de ball que es treballaran, lloc web i professors convidats. Però les festes i el ball social són també uns elements molt importants dins el desenvolupament d’aquests caps de setmana intensius. Què en sabem de les festes d’aquests tallers? Hi haurà música en directe? I DJs? Per esbrinar-ho ens haurem d’adreçar als webs de cada un dels festivals.

Doncs bé, tots aquests festivals compten amb bandes de swing per amenitzar les vetllades, i ens donen una informació més o menys completa, que inclou el nom de la banda, components, horaris d’actuació, i fins i tot algun vídeo o enllaç al lloc web del grup per a què ens facem una idea del que ens trobarem dalt de l’escenari.

Pel que fa als DJs, només en tres dels set workshops sabem quins seran els DJs encarregats de fer-nos ballar quan no hi hagi música en directe. I, si ens centram en el lindy hop, només un dels cinc festivals anuncia qui seran els DJs (Herräng). Se suposa que n’hi ha d’haver, de DJs de swing, en aquestes festes. Que no volen sortir al cartell? Són tímids? O potser no hi haurà DJ?

Com a DJs de swing per ballar és comprensible que ens interessi saber qui punxa en una festa per tal de valorar si val la pena anar-hi o no, però sembla que aquest detall no seria tan important per a alguns organitzadors de grans esdeveniments. I jo m’atreviria a dir que, per al públic en general, tampoc. Els DJs ens pensam que amb cada sessió de swing hem fet un ou de dos vermells, però potser això de punxar swing per a balladors no és una cosa tan important, ni tan trascendent, ni tan difícil com volem creure. O potser és que nosaltres ens ho prenem massa seriosament, això de la música, que tampoc cal ser tan escrupolós ni tan primmirat, amb això del swing. Realment, cal algú que s’encarregui de fer una transició entre un tema de 125 bpm i un altre de 195? O entre la big band de Duke Ellington i un quartet de Benny Goodman? És evident que els que ho feim, respondrem que sí, però també som conscients del nombre de persones que se’ns acosten després (o durant) una sessió a fer-nos algun comentari sobre la música que posam (sense tenir en compte les peticions musicals, un gran tema…), que sol oscil·lar entre dues i zero.

Que sigui per molta gent un tema menor, o secundari, o fins i tot residual per a la majoria, no farà que sigui menys important per nosaltres, perquè als DJs de swing no ens mou l’afany de protagonisme, ni la necessitat de reconeixement, sinó l’interès per la bona música, i les ganes de compartir-la amb tots aquells que la vulguin ballar, o fins i tot escoltar.

Joan Llabrés
DJ de swing i aprenent de músic.