En primer lloc, deixeu-me que expliqui què entenc per cançó cantada i quins aspectes se'n deriven. Una cançó cantada és aquella en la qual un dels instruments que hi participa és la veu. En la majoria d'ocasions aquesta veu no només canta una melodia sinó que recita una lletra.
Si volem que el missatge (la lletra) sigui clarament entès, no serà gaire bona idea que el cantant despisti l'oient amb improvisacions de la melodia mentre canta el text. Per tant, la lletra quasi sempre va acompanyada de la melodia original (head).

D'aquesta manera les cançons cantades solen repetir moltes més vegades la melodia original que les instrumentals.
I aquesta és la gràcia (o la pega) d'aquestes peces. Si el head és molt potent i té elements que ajudaran al ballador a trobar recursos per inspirar el seu ball, com més vegades es repeteixi millor. Això és fantàstic per als balladors novells, evidentment. Però jo penso que també agrada als balladors més experimentats. Això no obstant, si el head té poca substància, els balladors als quals agrada trobar recursos inspiradors en la música s'avorriran amb aquestes peces.
Per altra banda la veu és un instrument més que, si està ben interpretat, dóna tant o més joc que qualsevol altre. Si no punxem peces cantades estem privant a la gent de la vitalitat i la candidesa d'Ella Fitzgerald, la frescor de Fats Waller o l'energia de Louis Armstrong, per posar només uns exemples.
És cert, també, que hi ha veus que espatllen la feina dels instrumentistes. Però d'això en parlarem en un proper post.
Vosaltres teniu algun criteri respecte a les peces cantades? Heu analitzat mai quina part del vostre repertori habitual ho és i perquè les punxeu o deixeu de punxar?