El primer dels col·laboradors del nostre blog hem volgut que sigui en Pep Espígol, que no necessita gaires presentacions. Fou un dels iniciadors del lindy hop al nostre país i fa molts anys que exerceix com a ballador, com a professor i també com a DJ. Això és el que ens ha preparat:
No se sent la música, voleu fer el favor de callar?
Es pot punxar música tranquil·la de trios de piano en locals mal sonoritzats?
Però ai las! Què passa si la qualitat del so no permet seguir aquest joc? Si l'equip de so no és prou bo, o la sala no està ben sonoritzada, o la gent parlem molt i alt... Llavors sabem que el terreny no està abonat, i que si hi plantem un repertori de trios de piano (o quartets si ho voleu) no hi germinarà.
Des de la cabina de DJ buscarem que la sala interpreti aquell break subtil, o aquell silenci que diu tant... i ni tan sols el detectaran enmig de converses de barra, grups d'amics saludant-se, gent entrant i sortint animats per l'ambient... I llavors l'únic que interpretarà aquell break massa subtil o aquell silenci que voldríem que fos més evident és el DJ! I sovint ho farà de manera amarga i solitària, i després apujarà el volum al màxim, a veure si és que no l'han sentit per culpa del volum.
I no. No era per això. Hi ha moments en què cal recórrer a tota una big band perquè embolcalli la sala, els balladors, la barra amb cambrers i tot, el DJ i tot el mobiliari! Que sigui la banda de Count Basie, o Duke Ellington, o Chick Webb, la que ho faci vibrar tot amb la secció de vents i amb la secció rítmica! Que tingui tocs subtils, per què no? Però que marqui de manera clara i evident les pujades i les baixades, els breaks i els ponts, els riffs i els finals. Que com a DJs no hàgim de patir per apujar el volum perquè la gent no ho sent, que no hàgim de tenir ganes de fer xxxxt... abans d'aquell plinc! del piano, que sigui la banda mateixa la que s'integri entre la gent i els faci deixar les converses per després d'aquella cançó! I tot sense estridències ni timpans ferits, només a causa de la quantitat de músics que toquen per nosaltres. I també de la qualitat, però això ja són figues d'un altre paner.
Pep Espígol
ballador i professor de Lindy hop.
Pep, estic molt d'acord amb tu en que, a l'hora de triar les peces que punxes, entre moltes altres coses, cal estar pendent dels aspectes acústics. A Terrassa, per exemple, sabem que a la Jazz Cava hi podem punxar "qualsevol" peça. La qualitat de l'equip de so i les qualitats acústiques de la sala salven peces que en altres llocs no funcionarien. Tot i així, aquelles peces en que se sent més el "soroll del disc" que no pas la música o aquelles en que ja no es diferencia un instrument de l'altre, jo crec que no es poden punxar ni a la Cava.
ResponEliminaEl grup de DJs de Terrassahoppers mirem de coordinar-nos una mica per tal d'evitar problemes com els que estem comentant. Vull dir que si coneixem les característiques de la sala on hem d'anar a punxar mirem d'avisar-nos per tenir-ho present i poder pensar les nostres seleccions en fució de les condicions tècniques. Estem molt ben acostumats a l'excel·lent sonoritat de la Nova Jazz Cava, que és on normalment fem les nostres jams, i per això hem d'estar molt atents quan canviem d'ubicació. Jo, per exemple, tinc algunes cançons marcades, que sé que no les puc posar si el ball és a l'exterior, en un lloc obert. Es perden massa els matisos de la música.
ResponElimina