No és la intenció del post entrar a reflexionar sobre aquestes preguntes. Però sí que són qúestions que emergeixen quan t'adones d'allò que agrada als balladors (o que diuen que els agrada, si més no).
Això és el que ha passat quan hem vist les cançons que s'han anat proposant al grup de Facebook dels LindyFrogs. Durant unes quantes setmanes han demanat que la gent que ho vulgui els digui quina és la seva cançó preferida per ballar.
Evidentment que no podem considerar aquesta mostra com a representativa de res, però sí que ens ha semblat prou interessant com per compartir-la amb vosaltres.
Posar el llistat sencer de les 80 cançons que hi hem trobat en el moment de fer aquesta anàlisi no ens ha semblat massa funcional. Per això les hem agrupades per categories (amb un objectiu només descriptiu, no pas acadèmic) i, per cadascuna d'elles, hem posat algun exemple per tal que s'entengui millor a quin tipus de cançons ens referim. Els números corresponen al nombre de cançons d'aquell grup i al percentatge que representen sobre el total.
Swing clàssic
26 cançons (32,5%)
12 cançons (15%)
Música pop
17 cançons (21%)
13 cançons (16%)
5 cançons (6%)
4 cançons (5%)
3 cançons (4%)
Què en penseu, d'aquest llistat? Veient-lo, creieu que sou DJs complaents?
el primer que em crida la atenció és aquesta divisió descriptiva que feu.
ResponEliminaJa he llegit que no pretén ser acadèmica, però tot i la justificació, em sembla que no és gaire apropiada, ni útil, ni gens aclaridora.
Em xoca que utilitzeu diferents criteris segons els grups!!
El que anomeneu "Swing Clàssic" de que es diferencia del anomenat "Swing interpretat per grups actuals"? El criteri és temporal? i a partir de quin any el fixeu, tenint en compte que molts músics dels 20 van estar actius fins els 70 80 i 90? Quin és aquest criteri? Han de ser vius per no ser considerats "Swing Clàssic"
La Barcelona Jazz Orquestra, La Locomotora Negra, Shakin' All, Professor Cunningham, La Gunhild Carling on els poseu? a "Swing Clàssic" o a "Swing interpretat per grups actuals"?
En tot cas, el criteri utilitzat semblaria ser exclusivament temporal (curiosa divisió i poc clara si tampoc es fixen els anys) o potser un passa de un grup a l'altre al abandonar el mon terrenal!!?
En tot cas, cada grup que heu creat sembla tenir un criteri propi (amb calaix desastre pels que sobren inclòs: "Jumping Jive/Rhythm&Blues/Blues/Country/Gospel")
L'embolic és comparable al que tindriem en una biblioteca si classifiquem llibres segons la temàtica, exceptuant els de tipografia Arial que arrengiariem segons el color de la tapa.
Això aporta quelcom al criteri musical del DJ?
Si, potser el perill que alguns deixin de punxar el Joshua Fit the Battle of Jericho, When the Saints Go M.. i Go Down Moses perquè són "Gospel". O arraconin en Randy Greer perqué és "Crooner Actual". O que no posin Louis Armstong perquè va cantar cançons "POP" i es va presentar al festival de Sanremo...
Si no volem marejar la perdiu, les divisions que interessen són:
- Ballable o no ballable (això va en funció de cada ball en particular)
- Swinga o no Swinga.
Per mi la diferència entre el swing clàssic, i el swing interpretat per grups actuals és precisament la interpretació. Els músics actuals no poden obviar l'evolució del jazz des dels anys 40 fins a l'actualitat, perquè forma part del seu aprenentage com a músics, i per mi es nota, especialment en els solos i en "com camina" la secció rítmica.
Eliminatampoc els músics dels 40 no podien obviar la evolució feta des dels 20. I el Jazz també va evolucionar moltiiiiisim llavors. ...i dels 30 als 60!!!!....segurament molt més que els últims 30. Per mi, no és un problema de excés de bagatge, si no de saber on vas. Els interpretes actuals que volen anar en certa direcció ho aconsegueixen (si son bon musics i s'ho curren, clar).
EliminaMartí, entenc perfectament els teus dubtes sobre la classificació. Ens semblava que posar el títol de totes les cançons era poc pràctic i hem buscat una manera que fos prou descriptiva d'agrupar les cançons. Justament, per facilitar la comprensió, hem posat algun exemple de cada grup. A mi em sembla prou clar. És evident que no ho és prou.
EliminaEn tot cas la classificació en "ballable o no ballable" (o swinga o no swinga) encara em sembla més subjectiva.
La pròpia llista de 80 cançons és una mostra de fins a quin punt la ballabilitat és un tema personal.
En quant a si té sentit la divisió entre swing clàssic i swing interpretat per grups actuals, també entenc que et resulti complicat d'entendre-ho. D'entrada és un criteri només temporal. Una es refereix al swing que va ser interpretat (i enregistrat) als anys 20-40 i l'altre al que ha estat enregistrat actualment (els darrers 5 anys, per dir alguna cosa), per músics que han nascut molt més tard que els anys 40.
EliminaLa classificació pot semblar arbitrària però jo no sabria definir perquè (el Joan ho ha intentat però jo no en sé prou per poder-ho concretar) però no sona igual (i no només és un tema acústic, que també). I tampoc no vull dir que un m'agradi més que l'altre. Potser algú pot aprufindir més en el camí que ha encetat el Joan.
Jaume parles dels últims 5 anys i dels 20 als 40.
EliminaI que passa amb els casi 75 anys que hi han al mig??!!
aviam, companys, sembla que parleu de una generació espontània desprès de 75 anys de silenci. Això no és cert!!
Es clar que hi han diferencies, també "no sona igual" el Coleman Hawkins, l'Ellington o el Hines dels anys 20 a dels anys 70. I molt diferents!!
Martí, ja veig que t'estic traient de polleguera. ;)
EliminaEvidentment que ni la música swing ni els músics van volatilitzar-se amb la segona guerra mundial.
Jo només he intentat posar els dos extrems, com a exemple.
Ara bé, curiosament, tot i que no ho puc afirmar rotundament perquè, com és lògic, no tinc al cap la llista de les 80 cançons, m'hi jugaria un pèsol a que la gent ha tendit a triar cançons que complirien força bé aquest criteri extremista que he posat dels 20-40 i els darrers 5 i no pas peces de "l'època intermitja" (apa, ja he inventat una altra categoria!!!).
no, no m'has tret de pollaguera :) :) :) però repassem una mica:
EliminaI tant que la classificació ballable o no ballable, Swinga o no Swinga és subjectiva (segurament per alguns més que per altres). Però és el criteri que ens serveix per descartar o no un tema de ser punxat (no estàvem parlant de això? o m'he perdut quelcom?). :) :) :) :)
La meva critica a la vostre classificació és que no serveix per el suposat proposit.
Precisament la classificació temporal que fas no és GENS subjectiva...és clara concisa i evident, però no gaire útil per descartar o aprovar res.
Més que un pesol, m'hi jugaria una cervesa començant per el Atomic Basie. Però sigui com sigui i sincerament, la suposada divisió temporal aporta quelcom als DJ??
Martí, jo crec que no estàvem parlant d'això, de descartar un tema o no pel fet de no ser ballable. Estem, essencialment, plantejant el tema de la complaença, del paper que ha de tenir el DJ davant els balladors que, obertament o no, poden tenir unes demandes allunyades del que un té previst punxar. Potser la darrera frase del post (que està després del llistat de categories de cançons) t'ha passat per alt.
Eliminai quin interès té debatre sobre el grau de complaença al públic sobre uns criteris que tenen poc a veure amb la qualitat de la sessió. Aporta quelcom? o potser és un exercici retòric per evidenciar com s'utilitzen criteris erronis?
EliminaEls criteris de classificació els heu fet vosaltres, no?
Volíeu potser emular un auditori amb pocs coneixements de Swing?
Si és així, ara ho entenc.
per cert, el primer enregistrament de Spanky del Count és de 1958.
EliminaEm sembla que ja tinc mig pèsol guanyat ;) ;)
A veure, deixeu-me que faci una mica de mediador. En primer lloc cal tenir present que tots els esquemes són, per definició, esquemàtics. I tampoc no se'n pot qüestionar l'arbitrarietat perquè els esquemes també són, per definició, arbitraris. Estan fets des de l'arbitri de qui els elabora. Normalment tenen un valor pedagògic i són útils (o no) si responen bé a aquesta intenció. I ja està. Si es mira des d'una altra perspectiva, evidentment el criteri varia i, per tant, l'esquema deixa de ser útil i fins i tot pot semblar erroni. Però el problema no és de l'esquema, sinó de la perspectiva.
EliminaEn aquest sentit, crec que l'esquema que es presenta en aquest post és perfectament defensable i prou clarificador. Té una pretensió ordenadora, és clar, però des d'una perspectiva bàsicament divulgativa. Si collem la perspectiva al màxim, podríem acabar convertint-ho en una autèntica tesi doctoral. I el post, evidentment acabaria sent una altra cosa.
És clar que al darrere hi ha la intenció de discernir entre swing ballable i swing no ballable (o no tant ballable), però la classificació no està feta amb aquest criteri perquè aquesta és precisament la reflexió que es proposa. Per això el text acaba plantejant-se la complaença del DJ davant les demandes dels balladors. I demanant opinió, és clar.
D'altra banda, per mi és perfectament legítima la diferenciació entre "swing clàssic" i "grups actuals que toquen swing [clàssic]". En la meva biblioteca de música swing és una de les classificacions que faig (entre moltes d'altres). I m'és útil. El problema és distingir la frontera, és clar, però en el fons, a la pràctica, hi ha poques peces que generin un autèntic dilema. A l'hora de posar música per ballar, vull dir. Les gravacions d'unes peces i de les altres són molt diferents (no només per qüestions tècniques) i les unes poden ser útils en un determinat moment (sonoritat de l'espai, tipus de balladors...) i les altres en un altre, de moment.
Només un 30 i busques % de swing clàssic, em sembla molt poc, i un 21 % de pop em sembla un disbarat. No em deixa de sorprendre el fet que, a moltes de les ballades de swing, s'intenti recrear l'era del swing amb la decoració, els vestits dels assistents, la imatge dels cartells promocionals, etc, i no es consideri també la importància de la música de l'època.
ResponEliminaCom a DJ no complauria les peticions musicals d'aquest públic, però ben segur que si complauria les seves ganes de ballar, perquè si som capaços de ballar lindyhop amb música pop, també ho podrem fer amb un tema de Count Basie.
Hi estic d'acord! Sovint es peca de massa estètica i poca essència.
EliminaAra bé, ballar lindy hop amb música POP és MÉS FÀCIL (i avorrit) que amb Count Basie (per algú que no hagi sentit gaire Count Basie). Count Basie (sobretot la segona etapa) té uns arrengament molt rics i plens de "sorpreses" (amb tota la intencionalitat de descol·locar el auditori) que el fan molt més imprevisible (i també més variat i interessant) que un predictible i monòton tema POP.
La motivació per ballar Count Basie no és la facilitat (que no és), sinó el Swing què transmet (i que ens ajuda a Swingar el nostre ball), la riquesa i la enorme qualitat musical.
Joan, m'agrada molt la teva reflexió final "si som capaços de ballar lindyhop amb música pop, també ho podrem fer amb un tema de Count Basie."
EliminaPerò no estic segur que sigui totalment certa aquesta afirmació. A mi m'és més fàcil ballar "Sleepwalker's Serenade", de Count Basie, que "El Mar", dels Manel. Però no estic segur que a tothom li passi el mateix.
eps, em sembla que estem confonent FACILITAT amb FELICITAT. :) :) :)
EliminaBallar 4 passes de Lindy sobre "el Mar" de Manel és fàcil (i per alguns molt aburrit).
Captar les mil dinàmiques, inflexions, els vibratos, el Blues, el sentir el Beat (Dawn Hampton), de un tema com Sleepwalker's Serenade ja no ho és tant.
I també hi ajuda MOLT, que el primer sona MILIONS DE VEGADES MÉS per la radio i els mitjans que el segon.
Segur que a en Jaume el fa més feliç (i a mi també) ballar Sleepwalker's Serenade que el Mar, però no és pas més fàcil de ballar.
A voltes tenim tendència a oblidar que el SWING és un concepte que culturalment NO ENS ÉS PROPI i que tots hi hem fet un aprenentatge, i com tot aprenentatge requereix una mica d'esforç. Lo fàcil, és quedar-te amb el Mar o el Lemon Tree.
El debat ens reporta a una de les pretensions inicials del post: fins a quin punt el DJ ha de tenir una actitud d'imposició dels seus criteris (més o menys talibànics) o de benigna complaença envers els balladors. Suposo que estarem d'acord que entre els dos extrems hi ha inacabables matisos. Fins i tot hi hauria, és clar, el DJ que punxa sense cap mena de criteri (però aquest és un altre tema).
EliminaPersonalment crec que el DJ s'ha de saber adaptar a l'auditori, però no amb la simple finalitat de complaure'l i regalar-li les orelles (com feia Sagarra en el 80% de les seves obres de teatre en vers). El DJ (molt més que el músic, en el fons) té també un paper formador pel que fa al repertori de música swing que considera adequat per ballar i ha de saber, en cada moment, quina tecla ha de tocar: quines peces li poden ser útils en determinat context i quines no. I quines excepcions es pot permetre, ni que sigui traint puntualment les seves "profundes" conviccions. Però sempre mantenint una línia coherent pel que fa als seus fonaments. Estic segur que, amb esment i dedicació, pot anar conduint els gustos dels balladors més o menys cap al seu terreny (o cap a un terreny molt proper al seu).
Jo diria que, d'alguna manera això és el que ha passat a Terrassa (en els balls dels Terrassahoppers, vull dir) i que els nostres balladors i balladores reconeixen una manera de fer, de punxar, al qual els hem anat acostumant. Ha estat una feina llarga. D'anys. I això que, com és lògic, els diferents DJs terrassencs no punxem exactament el mateix tipus de música. Però som capaços de fer aquest mateix esforç, em sembla.
Hi ha balladors (sobretot quan són principiants) que només necessiten una pulsació més o menys clara per ballar lindy hop (és igual si swinga molt o poc), i si és un tema pop, segurament ballaran amb molt de gust, perquè estan més acostumats a escoltar pop que swing.
EliminaAra bé, com bé apunta n'Aulet crec que hem d'assumir el paper de formador en l'apartat musical, ja que a les classes de ball (com és natural) es parla molt de ball i poc de música.
Per altra banda, a mesura que els balladors aprofundeixen en el coneixement del ball, i tenen més recursos interpretatius, també poden gaudir de temes més rics musicalment parlant, captar-ne les subtileses, i ballar-les.
Joan, estic quasi totalment d'acord amb la teva opinió. Només discrepo en que sigui natural que en les classes de ball es parli molt de ball i poc de música.
EliminaSens dubte (i malauradament) és habitual; però no natural ni lògic.
A les classes de ball que fem la Mercè i jo (no a les de musicalitat -on evidentment treballem la interpretació i comprensió de la música-, a les regulars de ball) parlem de música, ens fixem en la música, intenten entendre la música, el facilitem música perquè escoltin a casa, la treballem després a classes... I això ho fem des del primer dia del primer curs. No esperem ni una setmana.
És evident que les prioritats van canviant a mesura que el ballador en va aprenent i, en conseqüència, la dosi de passos-ball respecte a escoltar i entendre la música dins de cada classe també anirà canviant. Però, en cap cas, no penso que sigui bo ni lògic no destinar temps una part significativa de les classes a la música.
Els professors a vegades ens obsessionem en acomplir uns objectius de passos ("el primer trimestre han d'haver aprés aquest, aquest i aquest passos") i posem les nostres energies en això, oblidant el demés.
Jo penso que això (tot i que pot ser pràctic des del punt de vista organitzatiu dels professors o, encara més, de l'escola) no és bo per l'alumne. Ens arrisquen no només a no donar-los la deguda formació musical si no també a que, per la necessitat d'anar passant temari, que no hagin consolidat adequadament els passos, les dinàmiques, la connexió...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina