dimarts, 12 de juliol del 2016

Els salvapistes

Segur que us ha passat: creus que estàs punxant bé, que estàs seleccionant el repertori adequat, que les cançons s'ajusten al tipus de balladors que hi ha a la pista, però... la gent no balla!

Les causes per les quals la gent, tot d'una, deixa de ballar no sempre són les mateixes. Segurament la majoria de vegades la culpa és nostra, dels DJs: hem punxat massa peces seguides potents i hem esgotat la gent, no hi ha un bon equilibri de peces conegudes i noves, tot sona massa igual, han coincidit diverses cançons que no han connectat bé amb la gent, que no els han estimulat...

Però les causes poden ser moltes d'altres, alienes al propi DJ; sovint difícils d'entendre i, per tant, de donar-hi resposta ràpida.

Què fas? Com remuntes la situació?

Nosaltres, amb el temps, hem descobert que existeixen peces que "sempre funcionen". Les anomenem salvapistes.

Són peces que, les punxis quan les punxis, fan que la gent busqui parella i es llanci a ballar.

Un exemple que podríem donar de salvapistes és "A Little Bird Told Me", de la Blue Lu Barker. La seva energia, el contratemps tan marcat (pels instruments rítmics amb les picades de mans), una bona qualitat sonora malgrat ser una peça antiga, una línia melòdica simple i clara, la sonoritat de la lletra que complementa bé el ritme... no solen fallar.

Vosaltres també heu identificat salvapistes? Els salvapistes que funcionen a la Nova Jazz Cava de Terrassa funcionen a tot arreu? El mateix salvapistes funciona sempre d'igual forma? Quins són els elements que creieu que converteixen una peça en salvapistes (el contratemps, que sigui coneguda, un tempo mig-alt...)?

Ens agradaria poder conèixer quines són els vostres salvapistes i la vostra opinió sobre aquest tema.


Per cert, hem obert un compte d'Spotify (DJthisSwing) on anirem posant aquelles cançons que ens convingui compartir. Ara ja hi ha una llista que es diu salvapistes, en la qual hi ha "A Little Bird Told Me" i on anirem afegint aquelles peces que vosaltres també suggeriu.






DJ this Swing


9 comentaris:

  1. Els salvapistes! Necessitam temes que la gent conegui, que siguin ballables per tots els nivells (des de principiants a avançats), i crec que també hem de procurar que siguin clàssics de l'era del swing. Jo normalment vaig a cercar Count Basie, un "Shiny stockings", un "Jive at five" o un "Splanky" mai fallen, tot i que potser estiguin massa escoltats, jo no me'n cans mai.
    He de dir que darrerament un tema que omple la pista en qualsevol moment és el "Take it easy, Greasy" de Naomi & Her Handsome Devils (prou conegut, amb breaks previsibles i repetitius...). Com a DJ també hem de prendre nota dels temes que sempre o gairebé sempre funcionen, i anar-los posant al munt dels salvapistes.
    Finalment sempre dependrà de l'audiència. Un salvapistes a 180 bpm no ens funcionarà en una pista farcida de balladors principiants.

    ResponElimina
  2. Joan, jo estic d'acord amb tu que els "clàssics" també solen seu un bon salvapistes. El fet que la gent conegui la cançó és un punt important per poder ser un salvapistes. Estarien en aquesta categoria també el "I Like Pie, I Like Cake" dels Four Chefs.

    Dins de les cançons interpretades per grups moderns que també solen funcionar per ser molt conegudes podríem citar "Long Gone John" o el "Comes Love" del Gordon Webster.

    Estic també d'acord amb tu que el tempo de la peça és important per poder ser un salvapistes.

    Per cert, ja he afegit totes aquestes cançons a la llista d'Spotify.

    ResponElimina
  3. Bé, no he afegit totes les cançons, només aquelles citades que es poden trobar a Spotify (les del Gordon Webster, per exemple, no hi són, encara).

    ResponElimina
  4. És cert que, a Terrassa, ens funciona força bé "A Little Bird Told Me" de Blue Lu Barker com a "salvapistes". També és veritat que el tempo de la peça té la característica justa per atreure tant els balladors de lindy com els de balboa (que a Terrassa n'hi ha força; de balladors de balboa, vull dir). Potser per això, últimament, la versió del tema que punxo més és la de Miss Sophie Lee, amb un tipus d'instrumentació que afavoreix una mica més els amants del noble ball del balboa. Ah i si veig que a la pista hi ha més aviat principiants, opto per la versió de Paula Watson, que és força més lenta. De tota manera, per remuntar una pista amb balladors principiants, a mi la peça que em funciona millor és "All That Meat And No Potatoes" del graaaan Fats Waller. Té la virtut (entre d'altres) que només amb dos compassos la gent, inconscientment, ja ha identificat la cançó.

    ResponElimina
  5. Mis "salvapistas" van variando con el paso del tiempo. Por lo general, procuro que al menos un 30% de los temas que pincho sean desconocidos para el público (suponiendo que pincho en casa), y de vez en cuando pincho una sesión con el 90% de novedades, por lo que voy sustituyendo los "salvapistas".
    En Vitoria-Gasteiz han sido clásicos salvapistas el Bill Bailey de Ella Fitzgerald, el C Jam Blues de Winton Marsalis, varias versiones del For Dancers Only (yo me quedo con la de Jimmy Luncerford), el Bei Mir Bist Du Schoen cantado por Jannis Siegel,... pero son temas que acaban quemados, porque además de "en casa" también suenan mucho fuera.
    Yo procuro sustituirlos por clásicos algo menos oídos, como el East Side West Side del Duke, el Broadway de Basie, el Cotton Pickin' de Harry James, el Yes Indeed! de Tommy Dorsey.... Y de vez en cuando algo que en su momento suena "nuevo" como el Like It Is de Andreas Sobczyk, o el Sort Dress Gal de la Shotgun Jazzband.

    ResponElimina
  6. Coincido en que los cásicos mas conocidos son excelentes salva pistas, a mi me funciona muy bien incluir algún tema menos oído como Blue Drag de Allen Toussain que me recuerda mis primeras clases de Lindy y creo que tiene el mismo efecto en los bailarines. Otro de mis favoritos es Buckin the Dice de Fats Waller quizá por la misma razón, y sin duda la estrella salva pistas es I like Pie o Blues my Naughty. No obstante creo que es bueno puntualizar que a fecha de hoy y con el crecimiento imparable de la afición al Lindy al menos en Valencia no queda otra que orientar un poco cada sesión al porcentaje de bailarines principiantes , que son mayoría (menos de un año).
    Ocurre a veces que distingues en la pista a varios veteranos o a bailarines de Balboa y por complacer un poco pinchas un tema poco conocido o de Tempo algo mas rápido y la pista se vacía como por ensalmo (excepto esos pocos veteranos). Así que rápidamente pongo algo como Broken Hearted Blues de Tuba Skinny y salvamos los muebles.

    ResponElimina
  7. em costa una mica pensar en salvapistes. Suposo que en havia fet servir quan encara no tenia un repertori prou vast i encara experimentava sovint. Però ara vaig bastant sobre segur. I si faig una experiència el meu salva pistes (si no funciona l'experiment) consisteix a tornar al repertori habitual. Suposo que si punxés cada dia, tindria més complex de repetir-me sovint i buscaria contínuament coses noves.
    Segurament un bon salva pistes no ha de cansar per molt que el posis. I com dieu, els millors pot ser, són clàssics: in a melow tone, moten swing, c jam blues...

    ResponElimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. Crec que he fet servir força el "Wham!" de la Hot Sugar Band com el que en diríeu tema "salvapistes". Però no necessàriament perquè calgués remuntar la cançó anterior sinó per donar una energia determinada a l'ambient. I no sempre s'hi escau tampoc. Penso que una sessió ha d'estar equilibrada i que no ha de ser avorrida, i que, per això, no tots els temes han d'estar tallats amb el mateix patró i que hi ha d'haver contrastos. Penso que s'hi han de poder escoltar i ballar diferents tipus de cançons que et permetin expressar i dir coses diferents. Depenent del lloc i dels ballarins i del moment, sovint funciona millor posar uns tipus de cançons i no uns altres, no sempre dóna el mateix resultat un mateix tema.

    ResponElimina